Aparegué el 1986 amb la intenció de convertir-se en el nou estàndard i funciona amb càmeres especialment dissenyades per a aquest sistema. La seva principal aportació al món de la fotografia és el sistema d’intercanvi d’informació (anomenat IX), que es tradueix en una millor reproducció de les imatges finals i una flexibilitat més gran en el sistema. El nou mètode comporta nombrosos avantatges, com ara un cartutx especialment dissenyat per a informar a la càmera de la sensibilitat de la pel·lícula i del nombre de fotografies tirades, que a més serveix per a emmagatzemar els negatius un cop revelats. Amb aquest sistema es pot canviar el cartutx a mig tirar amb la seguretat de no sobreimpressionar els fotogrames. També permet la gravació a la capa magnètica de dades referents a les condicions en què s’ha pres cada fotografia, que s’utilitzen posteriorment durant el revelatge i la positivació de les imatges per millorar-ne la qualitat. Finalment l’APS fa possible obtenir imatges en tres formats diferents amb la mateixa càmera i el mateix rodet: fotograma complet de 30×17 mm, format clàssic de 25×17 mm, format panoràmic de 30×12 mm. Les càmeres més avançades permeten inserir títols i altres informacions a cada fotografia, i indicar el nombre de còpies que es volen obtenir de cada imatge.
m
Fotografia