Estudià a la Escuela de Bellas Artes de Madrid. Aconseguí una beca de la Diputació Foral de Navarra que li permeté estudiar a Anglaterra i a Itàlia. Durant els anys setanta realitzà una activitat propera a l’art conceptual, amb instal·lacions i muntatges de contingut social. A la dècada següent, formà juntament amb altres escultors bascos un col·lectiu que investigava qüestions espacials i constructives. L’any 1988 presentà a la Sala Montcada de Barcelona l’exposició Tramuntana. Intervenció a l’espai, en què plantejava el procés de l’escultura i les seves implicacions morals, en el sentit de la projecció social de la imatge. Participà en tallers d’escultura arreu de l’Estat espanyol en la dècada dels noranta. Treballà en les exposicions col·lectives del MNCARS Monocromos i a Artium (Centre-Museu Basc de Vitòria-Gasteiz) en La colección en contexto 1973-1985, ambdues el 2004. És considerat un referent de l’anomenada nova escultura basca, juntament amb Txomin Badiola, Juan Luis Moraza i Pello Irazu, entre d’altres.