Nascut Daniel Bolotsky, la seva família canvià el cognom l’any 1932. Actiu seguidor del marxisme durant els anys d’estudiant, evolucionà en un sentit més liberal i fou un decidit antiestalinista. L’any 1939 es graduà en ciències socials al City College de Nova York, i inicià la seva trajectòria professional en el camp del periodisme, com a director de diverses revistes de pensament polític i econòmic, entre les quals cal citar Fortune (1948-58) i The Public Interest (1965-73), on coincidí amb Irving Kristol, el principal ideòleg del neoconservadorisme, del qual se separà per discrepàncies ideològiques. Fou professor a les universitats de Columbia (1959-69), on obtingué el doctorat l’any 1960, i Harvard (1969-90).
Autor d’un gran nombre d’articles i llibres, destacà sobretot per tres obres: The End of Ideology (1960), en què qüestiona la viabilitat de les ideologies polítiques de tipus monista i de classe en les societats desenvolupades de la segona meitat del segle XX, llibre que fou durament atacat per l’esquerra, especialment la marxista. A The Coming of the Post-lndustrial Society (1974) assenyalà la importància creixent dels serveis en l’economia de les societats industrials avançades i fins i tot arribà a predir aspectes de l’actual societat de la informació. Finalment,The Cultural Contradictions of Capitalism (1976) posa l’accent en la incompatibiltat de la cultura hedonista, típica de la societat de consum originada pel capitalisme, amb el domini de la racionalitat i l’autocontrol exigit per aquest sistema econòmic.
Membre de l’Acadèmia Americana de les Arts i de les Ciències (1964), l’any 1992 rebé el premi a la trajectòria de la Societat Americana de Sociologia i el 1993 el premi Tacott Parsons de ciències socials.