El 1960 s’afilià al Partido Socialista Obrero Español (PSOE) i, després de llicenciar-se en economia, va ingressar al Banc d’Espanya. El 1977 va abandonar el PSOE a causa de la seva oposició al corrent marxista que segons ell imperava en aquell partit i fundà, amb Francisco Fernández Ordóñez, el Partit Socialdemòcrata (PS). Al setembre del 1977 tornà a ingressar al PSOE per ocupar-se de la política econòmica. Diputat el 1979, després de la victòria socialista fou nomenat ministre d’economia i hisenda (1982-85), des d’on combaté la inflació i impulsà la reconversió siderúrgica i la liberalització del mercat immobiliari. Al febrer del 1983, el consell de ministres aprovà l’expropiació del holdingRUMASA. Després de presidir el Banc Exterior d’Espanya (1985-88), es vinculà a l’empresa privada. Al febrer del 1996 donà suport al programa econòmic de José María Aznar, i en 2002-2011 formà part del patronat de la Fundación de Análisis y Estudios Sociales (FAES), el think-tank del Partido Popular. Fou també membre del comitè d'experts per a la Unió Monetària d'Europa.