Fou creat l’any 1948 en una reunió convocada per la UNESCO i fou establert oficialment en el seu primer Congrés Internacional, que tingué lloc a París l’any 1950. Està format per uns 1 400 membres de 150 països distribuïts en cinc categories (institucions nacionals d’arxius, associacions professionals, arxius i organismes responsables d’arxius, membres individuals i membres honoraris) i les seves finalitats són: compartir informació, enfortir el desenvolupament de la professió i augmentar el grau de conscienciació sobre la importància dels arxius. Organitza reunions professionals periòdiques —el Congrés Internacional d’Arxius, la Conferència Europea d’Arxius, la Conferència Internacional de la Taula Rodona d’Arxius (CITRA)— i, en cooperació amb la UNESCO i alguns organismes científics internacionals, realitza diferents programes, els més importants dels quals són: el Programa Internacional de Microfilmació per als països en vies de desenvolupament, el Programa de Gestió de Documents Administratius i Arxius (RAMP) i el Projecte ARCHISS sobre la història del clima. Té més de 160 títols de gran qualitat entre els quals sobresurten les publicacions periòdiques, la col·lecció ICA Handbooks i el monumental treball en 45 volums Guides des sources de l’Histoire des Nations
. Els congressos, ja de llarga tradició, han tingut les últimes edicions a Pequín (1996), Sevilla (2000) i Viena (2004), i la propera està programada a Kuala Lumpur, Malàisia (2008). Pel que fa a les publicacions, “Archivum” i “Janus” desaparegueren el 2000, però l’any següent s’inicià la publicació de “Comma International Journal on Archives” i, el 2003, la de “Flash”. La primera ofereix articles d’autors individuals, com també informes i estudis dels organismes que integren el CIA; “Flash” informa de les activitats de l’organització i ofereix notícies dels arxius. El 2004 es produïren canvis en l’estructura del Consell que n'afectaren els òrgans de direcció i els comitès. Així, l’Assemblea General i Reunió de Delegats fou reemplaçada per la Reunió General Anual; el Comitè Executiu, pel Consell Executiu; la Comissió d’Avaluació del Programa, per la Comissió Auditora, i la Comissió de Gestió del Programa substituí la Comissió de Programes. Aquesta última, constituïda per deu membres, gestiona els projectes en les quatre àrees considerades prioritàries. Tres comitès han esdevingut seccions: el de Sigilografia, amb el mateix nom; el de Normes de Descripció, amb el de Secció sobre Normes i Bones Pràctiques, i el d’Arxius de Literatura, amb el de Secció d’Arxius de Literatura i Art. L’activitat normativa, segurament la de més interès, s’ha materialitzat en l’elaboració de la segona edició d' ISAD(G): General International Standard Archival Description
, publicada el 1999, i en l’elaboració de dues edicions d' ISAAR(CPF): International Standard Archival Authority Record for Corporate Bodies, Persons, and Families
, la primera del 1995 i la segona del 2004. Totes dues s’han traduït al català i són la base de la NODAC: Norma de Descripció Arxivística de Catalunya.