Josep Guitart i Duran

(Badalona, Barcelonès, 1946)

Arqueòleg.

Llicenciat (1968) i doctorat (1974) a la Universitat de Barcelona, fou professor d’aquesta Universitat del 1968 al 1979, i a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1979, d’on és catedràtic d’arqueologia des del 1991. Director del Museu de Badalona en 1975-80, ha ocupat diversos càrrecs oficials a la Generalitat de Catalunya: cap del Servei de Museus (1980-82), sots-director general de Museus, Arts Plàstiques i Arqueologia (1982-84), sots-director general d’Universitats (1987-90) i director general d’Universitats (1990-93). Ha dirigit excavacions a les ciutats romanes de Baetulo, Iesso i Clunia. És membre del Comitè Espanyol per a l’elaboració de la Tabula Imperii Romani, de la Junta de Museus de Catalunya i de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha estat director de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica des de la seva fundació l’any 2003. És autor, entre altres publicacions, de Baetulo: Topografía arqueológica, urbanismo e historia (1976), Llibre blanc dels museus de Catalunya: Criteris per a l’organització del patrimoni museístic del país (1984, en col·laboració), La ceràmica de vernís negre dels segles II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialització a la península Ibèrica (2000, en col·laboració) i Iesso I (2004, en col·laboració).