Estudià dret i el 1976 s’uní a l’ultradretà Partit de la Llibertat Austríac (Freiheihtspartei Österreichs; FPÖ), fundat per antics membres nacionalsocialistes, del qual esdevingué líder deu anys més tard, i adoptà una retòrica antiimmigració que li feu augmentar substancialment l’electorat. El 1989 fou elegit governador del land de Caríntia, càrrec que hagué de dimitir el 1991 per unes declaracions favorables al nazisme, però fou reelegit en el càrrec el 1999 i el 2003. En les eleccions parlamentàries d’octubre del 1995 aconseguí el vot del 22,6% de l’electorat i es convertí d’aquesta manera en el líder del partit d’ultradreta amb més pes a l’Europa Occidental. Tot i ser un antieuropeista declarat, en els comicis al Parlament Europeu d’octubre del 1996, obtingué el 28,1% dels vots. En les eleccions legislatives de l’octubre del 1999, el seu partit obtingué el 26,9% dels vots i quedà en segon lloc, després dels conservadors del Partit Popular d’Àustria (ÖVP), amb el líder del qual, Wolfgang Schüssel, signà un acord de govern al febrer de l’any 2000. La seva participació en aquesta aliança de govern suscità una forta oposició dels estats membres de la UE, pels seus comentaris favorables respecte al nacionalsocialisme i per la ideologia xenòfoba. Arran de les pressions, a l’abril renuncià la direcció del FPÖ, tot i que conservà el càrrec de governador de l’estat de Caríntia. Els anys següents les tensions que l’enfrontaven amb la direcció de l’FPÖ donaren lloc a una escissió i a la constitució, a l’abril del 2005, d’un nou partit ultradretà liderat per ell, l’Aliança per al Futur d’Àustria (Bündnis Zukunft Österreich; BZÖ)que tornà a formar part de la coalició de govern fins a l’octubre de l’any següent, que passà a l’oposició. En les eleccions del setembre del 2008 el BZÖ obtingué l’11% dels vots. Morí en un accident de circulació.