Fill de l’alta burgesia industrial holandesa, el 1962 es graduà en economia a Rotterdam. En 1973-77 fou membre del Partit Popular Catòlic (KUP) i ministre d’Afers Econòmics amb el govern Den Uyl. El 1978 fou elegit president del grup parlamentari dels cristians democràtics (CDA), formació nascuda de la fusió del KUP amb dos grans partits confessionals més. Presidí tres governs successius del 1982 al 1993, que perdé les eleccions. Sota la consigna “els Països Baixos estan malalts”, al llarg dels seus mandats tingué com a prioritat l’ajust pressupostari i la retallada del dèficit i de l’atur, objectius que aconseguí. En política, tot i el seu decidit prooccidentalisme, aconseguí evitar, seguint una opinió pública desfavorable, la instal·lació d’una base nord-americana de míssils d’abast mitja als Països Baixos. Decidit partidari de la integració europea, tingué una notable influència en el Tractat de Maastricht. Fou professor a la Universitat de Tilburg (Holanda) i a la John F. Kennedy School of Government de la Universitat de Harvard (EUA), i membre del Club de Roma. Ministre honorari d’Estat, presidí el Consell Assessor sobre Afers Internacionals i l’Institut d’Investigació sobre Tecnologia, entre altres organismes oficials, i també institucions públiques i privades dels Països Baixos i internacionals. L’any 2000 fou nomenat alt comissari de l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats. Dimití el 2005 arran d’una sèrie d’acusacions per assetjament sexual.