Doctorat en química física a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, el 1972. El 1975 fou nomenat professor de la Universitat d’Irvine i el 1989 –any que aconseguí la nacionalitat nord-americana– del Massachusetts Institute of Technology. Des del 2005 fou professor de química a la Universitat de San Diego. Fou membre de la US National Academy of Sciences. L’any 1995 rebé el premi Nobel de química, juntament amb Paul Crutzen i F. Sherwood Rowland, pel seu treball en química atmosfèrica, particularment pel que fa als fenòmens de formació i descomposició de l’ozó. També fou premiat amb altres guardons relacionats amb el medi ambient, com els premis Tyler (1983) i Sasakawa (1999), entre d’altres.