S'estén a la falda d’un turó, a 4,5 km de la línia de costa actual. Destruït en part per les extraccions de calcàries, ha estat excavat a partir del 1975 per Arturo Oliver i Francesc Gusi, que n'han publicat la monografia. Ocupat des dels s. VIII-VII aC (bronze final) per grups ramaders semisedentaris amb influències culturals dels camps d’urnes, durant el ferro antic s’hi construïren les primeres cases de planta rectangular i s’hi detecta l’influx del comerç fenici del sud peninsular. A la meitat del s. V aC, època de màxima esplendor, l’assentament fou remodelat completament i s’estructurà una nova xarxa urbana i el sistema defensiu. Al començament del s. IV aC fou abandonat pacíficament.