Estudià a Barcelona, París i Montpeller, i es doctorà a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l’any 1975. La seva tesi es publicà a Leiden amb el títol Egyptian-type Documents from the Mediterranean Littoral of the Iberian Peninsula before the Roman Conquest (1980-85). Professor universitari a la UAB, Madrid i Tarragona i posteriorment a les universitats de Barcelona i de Lisboa, ha estat l’introductor de l’egiptologia a la universitat catalana. Catedràtic d’història antiga de la Universitat de Barcelona (2003) i des del 2010 catedràtic emèrit, des del 1974 organitza i publica els Col·loquis Internacionals d’Arqueologia de Puigcerdà.
És membre del Centre d’Égyptologie François Daumas de la Universitat Paul Valéry de Montpeller i de l’Institut Interuniversitari d’Estudis del Pròxim Orient antic, i fundador i president de la Societat Catalana d’Egiptologia.
Ha excavat a Heracleòpolis Magna (Egipte) i des del 1992 dirigeix la Missió Catalano-Egípcia que excava a Oxirrinc (Egipte), que l’any 2014 descobrí dues tombes faraòniques de la dinastia XXVI, datats entre els anys 663 i el 525 aC.
Ha publicat nombrosos treballs de recerca i de divulgació, entre els quals hi ha Historia del Egipto faraónico (1996) i Études historio-archéologiques sur Héracleopolis Magna (1999, en col·laboració).