Seguí cursos de mim i dansa, tot i que la seva formació pot ésser considerada més aviat personal i en la qual influí l’estudi i treball (1961) en el Teatro Colón, de Buenos Aires, amb la coreògrafa alemanya Dore Hoyeer, així com el treball efectuat, en aquella mateixa capital, sota la direcció de l’austríac Martin Eisler. El 1971 començà a tenir èxit amb espectacles en els quals ell és l’únic actor, i rebé a Buenos Aires el premi de la crítica per Ángel Pavlovsky con pelos y señales . El 1973 es traslladà a Madrid, però ben aviat s’establí a Barcelona. El 1976 creà el personatge la Pavlovsky , que ha anat popularitzant a través de diversos espectacles com Pavlovsky y su orquesta de señoritas , Pavlovsky en concierto , La gran Pavlovsky (1982), Pavlovsky, esa mujer inoxidable , o Orgullosamente humilde , que li valgué el Premi Especial de la Crítica (1996) i el Premi FAD Sebastià Gasch (1996). Posteriorment ha estrenat Oíd mortales (2003). A banda de la seva activitat teatral, col·labora en nombrosos programes de ràdio i televisió.
Ángel Pavlovsky
© Teatro Español / Sergio Parra
Nom artístic de l’actor argentí Gregorio Ángel Povolotzky Sinkel.