Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, es dedicà a la geografia regional i general de Catalunya, i esdevingué una autoritat en aquesta matèria. Participà en nombroses obres col·lectives, entre les quals hi ha la Geografia de Catalunya, dirigida per Lluís Solé i Sabarís, i és autor del capítol sobre les fonts d’energia de la Geografia general dels Països Catalans, dirigida per Carles Carreras. Publicà també nombrosos estudis sobre la divisió territorial de Catalunya, que prengueren com a punt de partida la de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 i, restaurada aquesta institució, ell mateix elaborà una proposta de divisió regional l'any 1989. Fou soci honorari de la Societat Catalana de Geografia. A més de nombrosos articles, ponències i treballs, publicà el llibre La Hispània catalana. Evolució històrica dels elements nacionals catalans (segles XIII-XX) (1999, premi Carles Rahola d'assaig 1998).