Coneguda des del s XVIII, el 1961 Marià Ribas hi dirigí la primera campanya d’excavacions. Malgrat ésser monument historicoartístic d’interès nacional, el 1965 el jaciment fou destruït per l’extracció comercial de sorres i pels anivellaments de terreny, a excepció del nucli central adquirit per l’ajuntament, i fet visitable. El 1982 hom reprengué els treballs d’excavació i restauració sota la direcció de Marta Prevosti i Joan F.Clariana. Han estat conservades la part noble de la vil·la, residència del propietari, i les termes adjacents. Hom hi coneix també l’existència d’un sector d’hàbitat secundari i recintes rústics, magatzems, pous, dipòsits, forns de vidre i un taller d’àmfores. La construcció de la vil·la és datada en època d’August i presenta certa continuïtat d’activitat fins possiblement l’època altmedieval.