Llicenciat en medicina i cirurgia el 1952. Inicià la seva formació sobre malalties infeccioses a l’hospital Claude Bernard de París (1958) i el 1965 es doctorà en medicina i cirurgia i s’especialitzà en medicina interna. Fou metge responsable de sala a la Clínica Mèdica Universitària del Professor Pedro Pons (1960-65), cap de servei a l’Hospital de Nostra Senyora del Mar (1966-68) i metge del servei d’urgències de l’Hospital de Sant Pau (1968-75), on des del 1975 fins al 1997, en què es jubilà, ocupà el càrrec de cap de la Unitat de Malalties Infeccioses, que fou la primera de l’Estat espanyol. Professor de patologia clínica i mèdica a la Universitat Autònoma de Barcelona (1971-97), fou autor de nombroses publicacions i ponències, tant nacionals com internacionals, i col·laborà en diverses monografies i llibres mèdics, com Enfermedades Infecciosas, atlas práctico para el médico general (1984) i Enfermedades Infecciosas (1988). Fou president de la Societat Catalana de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i Balears del 1985 al 1987; president de la Comissió Assessora del Programa de Lluita contra la Sida (1988-90) i de la Comissió de Lluita contra la Infecció Hospitalària (1990) de la Generalitat de Catalunya i coordinador general de la Comissió de Lluita de la Infecció als Centres Sanitaris de la Generalitat de Catalunya (1990-95).