Graduat a la Universitat d’Alabama (1950), el 1955 es doctorà a la Harvard University, on des del 1956 exercí la docència i fou catedràtic de zoologia del 1964 al 1976. Autoritat mundial en formigues, descobrí el sistema de comunicació d’aquests insectes, basat en la transmissió de feromones. A partir de l’estudi de les formigues i altres insectes deduí diverses teories sobre especiació, equilibri i evolució de poblacions, i explicà molts tipus de comportament social mitjançant mecanismes de transmissió genètica, que exposà el 1971 en The Insect Societies. A Sociobiology: The New Synthesis (1975) feu extensives aquestes teories a la resta dels animals, incloent-hi els éssers humans, que aprofundí en On Human Nature (1978), guardonat amb el premi Pulitzer, però que rebé atacs des de diverses ideologies pel que es considerava un reduccionisme genètic inadmissible (bé que el mateix autor insistí a remarcar la gran importància de la influència ambiental). El 1990 publicà (amb B. Hölldobler) el tractat The Ants, que l’any següent rebé un segon premi Pulitzer, en el qual sintetitzava els coneixements sobre les formigues. Posteriorment, fou un dels principals introductors i difusors de la idea de biodiversitat amb llibres com Biophilia (1984) i The Diversity of Life (1992), i alertà de l’impacte negatiu de les activitats humanes sobre les formes de vida existents. Després de l’autobiografia Naturalist (1994), l’any 1998 publicà Consilience, un assaig sobre la unitat del coneixement. L’any 2007 rebé el Premi Internacional Catalunya.
Edward O. Wilson
© University of North Carolina Wilmington
Biòleg nord-americà.