Format a l’Institut del Teatre de Barcelona, estudià també a la Herbert Berghoff Studio de Nova York, i féu cursos amb John Strasberg, Carol Rosenfeld, Carlos Gandolfo, Genadi Karatkov i Bob McAndrews. De la seva llarga trajectòria cal esmentar les interpretacions a Autentic Oest , de S.Shepard; dirigida per J.Minguell; Asdrubila (1992), de C.Santos, dirigida pel mateix Santos i per Pere Portabella; Roberto Zucco (1993), de B.M.Koltès, dirigida per Ll.Pasqual; El zoo de cristal (1994), de T.Williams, dirigida per M.Gas; Els bandits (1996), de F.Schiller, dirigida per Ll.Homar; De poble en poble (1996), de P.Handke, dirigida per J.Ollé; Àngels a Amèrica (Premi de la Crítica al millor actor, 1997), de T.Kushner, dirigida per J.M.Flotats; Morir (o no) (1999), de S.Belbel, dirigida per aquest últim; Tot esperant Godot (1999), de S.Beckett, dirigida per Ll.Pasqual; La caiguda (2002), d’A.Camus, dirigida per C.Alfaro, que meresqué el premi Max de les arts escèniques 2003, El rey se muere (2003), de Ionesco, dirigida per J.L.Gómez, Un enemigo del pueblo (2007), de Henrik Ibsen, dirigida per J. Mayorga, que li valgué un segon Max, La nit just abans dels justos (2007), de B. Koltès, dirigida per Alex Rígola, Traïció , de H. Pinter, dirigida per C. Alfaro i Escenes d’un matrimoni> (2010), d’I. Bergman, dirigit per M. Angelat. Al cinema, ha intervingut en pel·lícules com ara Smoking Room (2002), dels directors R.Gual i J.Wallovits; El año del diluvio (2004), de J.Chávarri; La suerte dormida (2003), d’Á.González Sinde, Segundo asalto (2005), de D. Cebrián; La Silla (2006) , de J.D. Wallovits; Eskalofrío (2008), d’I. Ortiz, entre d’altres. A la televisió ha interpretat la sèrie El Comisario (2000-2002), a alguns episodis d' Infidels (2009) i Ventdelplà (2009-10) i en un paper destacat de l’adptació televisiva de Les Veus del Pamano (2009). El 2009 li fou atorgat el Premi Nacional de Cultura.
Francesc Orella i Pinell
© Teatre Lliure / Ros Ribas
Actor.