Tècnica de diagnosi que consisteix en l’exploració radiogràfica de les cavitats cardíaques i dels grans vasos sanguinis després de la introducció d’una substància opaca de contrast als raigs X per mitjà de cateterisme en l’artèria pulmonar, en l’aorta o en una cambra cardíaca.
L’obtenció d’una pel·lícula cinematogràfica de les radiografies ( angiocardiocinematografia
) permet l’estudi detallat dels fenòmens circulatoris i facilita la diagnosi dels trastorns existents.