L’origen del trastorn és divers, per bé que hom diferencia entre l' aplàsia medul·lar primitiva o idiopàtica , de causa desconeguda, i l' aplàsia medul·lar secundària , que pot ésser deguda a una exposició a diversos agents químics tòxics —benzè, hidrocarburs cíclics, insecticides, etc— o a radiacions ionitzants, o bé es produeix com a efecte secundari de medicaments administrats a dosis elevades —citostàtics— o que determinen una lesió generalitzada de les cèl·lules medul·lars en persones especialment sensibles —cloranfenicol, fenilbutazona, etc—. Les conseqüències de l’aplàsia medul·lar depenen del grau d’alteració de les cèl·lules hematopoètiques i dels tipus d’elements sanguinis que en resulten disminuïts: anèmia, per defecte d’hematies; trastorns hemorràgics, per dèficit de plaquetes, i alteracions immunitàries, per deficiència de leucòcits. L’evolució és variable, i la funció medul·lar es recupera en molts casos d’aplàsia secundària un temps després que s’ha eliminat el factor causal, i, de vegades, després d’un període variable d’inactivitat medul·lar en el cas d’aplàsia primitiva. El tractament requereix la transfusió dels elements sanguinis deficitaris mentre es manté la inactivitat medul·lar, l’administració de fàrmacs estimulants medul·lars i, quan la situació no millora o s’estableix de manera permanent, el trasplantament de medul·la òssia.
f
Patologia humana