Exercí el magisteri fins el 1963, que entrà a com a corrector al Diari de Barcelona, iniciant una carrera en el periodisme. Des del 1966 col·laborà en diverses publicacions i diaris, com ara La Vanguardia (cronista habitual des del 1987) i El País, i també a la ràdio, especialment a Ràdio Barcelona i la Cadena SER, emissora per a la qual fou cronista a Londres durant uns quants anys. És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen els reculls d’entrevistes Hagan juego, señores (1976) i Veintiún hijos de su padre (1977, premi Manuel del Arco), en col·laboració amb J. Ramoneda, publicats al setmanari Por Favor; les biografies López Raimundo, la soledad del corredor de fondo (1976, amb X. Vinader i J. Ramoneda); Joan Reventós: aproximación a un hombre y a su época (1980), i Lady Di: la verdadera historia (1992), a més de diversos llibres situats entre l’assaig, la crònica i el recull de fets diversos: Asesinatos por amor (1978), Amor y sangre en la oficina: historias reales de delincuentes y pícaros (1988), La España del estraperlo, 1936-1952 (1995), El Corazón inglés: una particular visión de Inglaterra y los ingleses (2002), Historias de asesinos: el crimen en España desde 1970 hasta nuestros días (2004), Historias de asesinos (2004), Animales de compañía: historias reales de atracadores fracasados, estafadores modélicos, amantes deprimidos y correspondencia de prisión (2005), Ellas (2012) i Los Lara: aproximación a una familia y a su tiempo (2019). El 2016 publicà l’autobiografia El oficio más hermoso del mundo. Fou guardonat també amb els premis Ciutat de Barcelona de periodisme radiofònic (1998), Ofici de Periodista, del Col·legi de Periodistes de Catalunya (1999), Nacional de periodisme (2008) i amb el Memorial Francesc Candel (2017). Fou vocal del Col·legi de Periodistes de Catalunya per la demarcació de Barcelona.