Es doctorà el 1975 i fou professor titular d’història moderna a la Universitat de València, d’on fou director del Servei de Publicacions. Especialista en l’Antic Règim i la revolució liberal al País Valencià, publicà diversos articles i llibres sobre aquesta qüestió, entre els quals Revolución liberal y revuelta campesina (1977). Treballà, també, l’erasmisme valencià, el comerç amb l’Amèrica colonial o la demografia històrica: La Inquisició al País Valencià (1970), Agricultura y crecimiento económico en la Europa occidental moderna (1992) i Els Homes i la terra del País Valencià: segles XVI -XVIII (1993, 2 vols). Col·laborà o en fou editor en algunes obres de síntesi: Història dels Països Catalans (1980), Història del País Valencià (1990), Crisi i modernització al País Valencià (1975),Familia y estructuras familiares en Cataluña y en el País Valenciano (1995; amb Joan S. Bernat), Publicà posteriorment Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles XIII i XIX (2004), La guerra de successió (2005) i Els moriscos i la seua expulsió (2009). Fou director de la revista Afers des del 1987.
Manuel Ardit
Historiador.