S'autoexilià a París, l’any 1968, on sobrevisqué amb treballs diferents i col·laboracions periodístiques. La seva literatura és una barreja fragmentària d’assaig, narrativa i periodisme que dilueix els límits de la ficció i la realitat.
Es donà a conèixer amb La asesina ilustrada (1977) i Impostura (1984), i entre les seves obres més importants es compten Historia abreviada de la literatura portátil (1985), Suicidios ejemplares (1991), El viaje vertical (1999, premi Rómulo Gallegos 2001), Bartleby y compañía (2000, premi Ciutat de Barcelona), El mal de Montano (2002, premi 2003 de la Crítica i premi Médicis a la millor novel·la estrangera editada a França del 2003), París no se acaba nunca (2003), Doctor Pasavento (2005), Exploradores del abismo (2007), Dietario voluble (2008),Dublinesca (2010, premis Jean Carrière i Bottari Lattes Grinzane 2011), Perder teorías (2010) i Kassel no invita a la lògica (2014).
Bé que sovint en la seva obra les fronteres entre narrativa i assaig resulten difuses, hom pot classificar en aquest gènere El viajero más lento (1992), Desde la ciudad nerviosa (2000), Aunque no entendamos nada (2003), El viento ligero en Parma (2004), Y Pasavento ya no estaba (2008), Una vida absolutamente maravillosa (2011), Aire de Dylan (2013) i Marienbad électrique (2015). El 2008 fou condecorat amb la Legió d’Honor francesa. La seva obra ha merescut els premis Formentor (2014), de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (2015) i Nacional de Cultura del CoNCA (2016).