Llicenciat en periodisme (1969), i en història contemporània (1978), ha exercit la docència com a professor d’història en instituts d’educació secundària (1980-82 i 1992-2007) i com a professor associat d’Història del periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona de 1992 a 2002. Ha col·laborat en un gran nombre de periòdics de Catalunya, tant a la premsa barcelonina com a la comarcal. Entre altres, fou director d’Oriflama de 1971 a 1974, crític literari a El Periódico (1985-2002) i col·laborador de les revistes L’Avenç, Presència i Revista de Girona i dels diaris El Correo Catalán, Avui, Tele-exprés, Punt Diari, Diari de Barcelona i La Vanguardia.
Com a historiador, s’ha especialitzat sobretot en estudis sobre la ciutat de Barcelona i sovint ha publicat conjuntament amb J.M. Huertas Claveria, com ara El Montjuïc del segle XX (1968), també en col·laboració amb Josep Martí Gómez, Tots els barris de Barcelona (1975-77, en set volums), Carrers de Barcelona (1982), Monuments de Barcelona (1984, també amb Pere Bohigas), Barcelona, la construcció d’una ciutat (1991), Cent anys de vida quotidiana a Catalunya (1993), La ciutat transportada (1997, també amb Marc Andreu i Guillem Huertas), Els barris de Barcelona (1997-99), Burgesa i revolucionària. La Barcelona del segle XX (2000). Ha publicat individualment els llibres El carnaval de Barcelona (1980), Girona entre quatre rius (1985), Història del fotoperiodisme català (1990), Periodistes uniformats: la premsa i la repressió (1996), Els que és van quedar: Barcelona 1939, ciutat ocupada (2003, tesi doctoral), La presó també era a fora (2007) i Fotoperiodisme a Catalunya 1976-2000 (2007). El 2008 li fou atorgat el premi Memorial Candel en reconeixement de la seva trajectòria.