Cada camp de joc és dividit en dues zones, una d’atac i una de defensa, i en cada zona només hi pot haver dos jugadors de cada equip. Té els seus orígens a Suècia, i a l’inici del segle XX el professor d’educació física Nico Broekhuysen l’introduí als Països Baixos. L’any 1923 es creà la Federació Internacional de Korfbol a Rotterdam i a partir de la Segona Guerra Mundial s’anà estenent per tot Europa i arribà també als EUA. L’any 1977 es disputà el primer campionat mundial. Al començament dels anys vuitanta es practicà pere primera vegada a Catalunya i en foren els pioners dos col·legis de Terrassa: el Liceu Egara i el Pere Viver.
El 1990 es fundà l’Associació Catalana de Corfbol, que posteriorment es convertí en Federació Catalana de Corfbol, i que el 1997 organitzà la copa d’Europa. El 2003 el campionat d’Europa es disputà a Terrassa, Badalona, Sant Boi i Mataró. Aquest mateix any la selecció catalana es proclamà campiona del mundial B. L’octubre del 2005 la Federació Internacional de corfbol admeté com a membre de ple dret la Federació Catalana de Corfbol per 37 vots a favor i 5 en contra.
Aquest esport es convertí, d’aquesta manera, en el primer en què la Federació Catalana era reconeguda per l’organisme internacional corresponent. La temporada 2010-11 participaren en competicions regides per la Federació Catalana 213 equips pertanyents a 63 clubs i associacions d’aquest esport a Catalunya, i fou campió de lliga el CK Vallparadís, i campió de copa el CE Vilanova i la Geltrú. L’any 2011 la selecció catalana fou campiona del Torneig internacional quatre nacions, en el qual s’enfrontava amb les de Rússia, Anglaterra i Alemanya. El CK Vallparadís, a més, ha obtingut dues vegades l’Europa Shield (2009 i 2011), un dels trofeus europeus més importants de l’esport.