planta d’interior

f
Botànica

Espècie vegetal, originària majoritàriament de zones tropicals, que es cultiva dins els edificis i en espais coberts pel seu aspecte ornamental.

Les anomenades plantes de fulla es cultiven pel seu fullatge viu i atractiu durant tot l’any, mentre que les plantes de flor es cultiven per les seves flors, que, o bé moren després de florir, o bé es conserven vives, ja que les seves fulles no són especialment boniques. De plantes d’interior, n'hi ha de tota mena: arbustives, herbàcies, enfiladisses, reptants (que normalment es cultiven com a penjants), etc. Les carències més normals que afecten les plantes d’interior solen ésser causades per una manca d’humitat o per una il·luminació no adequada.