Per tal de dur-la a terme cal combinar diversos elements: el segment de doble cadena d’ADN que es vol copiar (patró); dos segments curts d’oligonucleòtids de cadena simple, cadascun dels quals complementari de la cadena patró; dos encebadors i l’enzim polimerasa que activa la còpia dels patrons en l’ordre correcte. Per a aconseguir primer la separació dels segments d’ADN i després la unió dels encebadors al patró es recorre primer a l’escalfament seguit del refredament, després del qual la polimerasa inicia la còpia. La tècnica fou descoberta per Kary B. Mullis l’any 1983. En el camp de la medicina, permet la identificació ràpida d’infeccions per microorganismes difícils de diagnosticar o d’aïllar en les fases inicials d’una malaltia. També és utilitzada per a detectar cèl·lules tumorals ocultes, en el diagnòstic prenatal d’infeccions i malalties genètiques i en medicina forense. En biologia, hom l’empra per a comparar seqüències de nucleòtids de diferents individus (per a fer estudis intrapoblacionals i interpoblacionals) o de diferents espècies (per a determinar relacions filogenètiques).
f
Medicina