situacionisme

m
Arquitectura

Moviment transnacional (Internacional Situacionista) de caire cultural i polític que es desenvolupà entre els anys 1957 i 1972, i que tingué una destacada influència en els esdeveniments del maig del 68 francès.

Entre els seus membres es troben el teòric francès Guy Debord (1931-94), l’artista italià Giuseppe (Pinot) Gallizio (1902-64), el pintor danès Asger Jorn (1914-73) i l’arquitecte holandès Constant Nieuwenhuys (1921). Destaquen les seves propostes urbanes que combaten els ideals productivistes i utilitaristes de l’urbanisme de la postguerra. Els conceptes de deriva o psicogeografia, que tracten de modificar l’àmbit quotidià, s’apliquen a la creació d’un espai “ludicoconstructiu”, fruit d’un nou ordre social basat en la propietat col·lectiva de la terra i el control democràtic dels mitjans de producció.