Llicenciat en història de l’art per la Universitat de València, amplià els estudis a la Yale University i a la City University de Nova York. Des del 1990, any de la seva inauguració, fins al juliol del 1998 dirigí la Fundació Antoni Tàpies i hi fou responsable del programa d’exposicions. Organitzà “Els límits del museu” i “La ciutat de la gent”, així com mostres individuals d’artistes com Louise Bourgeois, Brassaï, Marcel Broodthaers, Lygia Clark, Hans Haacke i Krysztof Wodiczko. Del juliol del 1998 al gener del 2008 fou director del MACBA, on dedicà exposicions a artistes com William Kentridge, Perejaume, Gerhard Richter, Öyvind Fählstrom, Luis Gordillo, o la col·lectiva “Camps de forces. Un assaig sobre el cinètic”. El gener del 2008 assumí la direcció del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, càrrec que ocupà fins el gener del 2023. Durant la seva gestió aconseguí, entre d’altres, la creació de la Fundación del Museo Reina Sofía, del centre d’estudis i del Museo en Red, l’augment exponencial de recursos i visitants, la compra d’importants arxius (Lafuente) i la gestió de llegats (Soledad Lorenzo) i donacions, com la totalitat de l’obra d’Elena Asins o part de la col·lecció de Patricia Phelps de Cisneros. Fou responsable de programar nombroses exposicions d’artistes com Nancy Spero, Luciano Fabro, Salvador Dalí, Marcel Broodthaers, Carl Andre, Constant, etc., i algunes d’itinerants arreu del món amb els fons del museu: “Picasso y la modernidad española”, “Miró último (1963-1981)”, “La experiencia de mirar”, etc. L’any 2017 fou nomenat president del jurat de la 57ena edició de la Biennal de Venècia (maig-novembre del 2017). Actualment dirigeix la Biennal de São Paulo, és el comissari d’una gran exposició que està preparant sobre Tàpies i ha estat nomenat assessor de l’ampliació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).