José Luis Giménez-Frontín

(Barcelona, 27 de novembre de 1943 — Barcelona, 21 de desembre de 2008)

Escriptor en castellà, editor i gestor cultural.

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona el 1965, els dos anys següents en fou professor ajudant a la càtedra de dret polític. Tanmateix, la seva trajectòria posterior se centrà, sense abandonar totalment la pràctica jurídica, en la creació literària i en la participació en activitats i institucions culturals diverses, moltes de les quals contribuí a impulsar: fou, entre altres, director de publicacions de l’Editorial Kairós del 1967 al 1971, codirector del suplement literari de Tele-exprés (1974-78), cofundador i membre del comitè de redacció de la revista Hora de Poesía (1984), director de la Fundació Caixa Catalunya (1987-2004), president de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC) en 1995-99, des de la qual maldà sempre per aconseguir una bona relació entre els escriptors catalans en castellà i català, i vicepresident del Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO) del 1996 al 2000. A banda, fou també lector de castellà a la Universitat de Bristol (1972-73) i, més tard (1980-83), a la d’Oxford. Des del 1989 era membre de l’Associació Catalana de Critics d’Art (ACCA) i l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA). Conreador de pràcticament tots els gèneres, la seva obra és d’una acusada dimensió moral, tant en l’ordre personal com en el col·lectiu, sempre des de l’escepticisme i la ironia. Publicà els reculls poètics La sagrada familia y otros poemas (1972), Amor omnia y otros poemas (1976), Las voces de Laye (1980, premi Ciutat de Barcelona 1981), El largo adiós (1985), Que no muera ese instante (1993), El ensayo del organista (1999), Zona Cero (2003), Requiem de las esferas (2006, premi Esquío) i Tres elegías (2007), a més de les antologies Astrolabio (1989) i La ruta de Occitania (2006). En narrativa és autor de les novel·les Un día de campo (1974), El idiota enamorado (1982), El carro del heno (1987), Justos y benéficos (1988), Señorear la tierra (1991, premi Ciutat de Barcelona 1992), La otra casa (1997) i Cordelia (2000). Destaquen també els llibres de memòries Woodstock road en julio (1996) i Los años contados (2008), a més dels volums d’assaig i crítica Movimientos literarios de vanguardia (1974), 6 ensayos heterodoxos (1976), El Surrealismo (1978) i Camilo José Cela. Texto y contexto (1985). Així mateix, és autor de la guia Teatre-Museu Dalí (1994), de diverses narracions infantils i juvenils (Historia del pequeño chamán, 1978; El pájaro pico de oro y otras historias, 1982) i d’adaptacions de clàssics de la literatura. El 2001 fou condecorat cavaller de l’Orde Nacional del Mèrit del govern francès.