Enric Torra i Pòrtulas

(Fornells de la Selva, Gironès, 16 de març de 1910 — Arenys de Mar, Maresme, 4 d’agost de 2003)

Músic, pianista i compositor.

Rebé les primeres nocions de música del seu pare. Posteriorment cursà estudis de piano amb Francesc Casellas, i finalment amb Frank Marshall (1924-28). Amb Alícia de Larrocha i Rosa Sabater, és considerat el pianista més dotat d’aquesta escola. Durant els deu anys següents, impartí cursos avançats de piano a l’Acadèmia Marshall de Barcelona. Des del 1927 residí a Mataró, ciutat on desenvolupà la seva trajectòria professional i docent. Amb el Quintet Clavé interpretà música per al cinema fins a l’arribada del sonor, i també en sales de ball i de concert. Els anys trenta inicià una intensa activitat de concertista, centrada a Catalunya. Amb un ampli repertori, tant clàssic com romàntic i de música nacionalista, excel·lí en la interpretació de Bach, Beethoven, Schumann, Chopin i Debussy i destacà com a intèrpret de Granados, Falla i Albéniz. Com a compositor, cal esmentar onze simfonies de les quals en destaca Los Angeles (1981), un concert per a piano i orquestra (1964), l’ambiciosa òpera Burriac (1991-97), les composicions de cambra Costa Brava (1947), Mallorca (1949) o Maresme floral (1950), Un minuto de oración (1957), moltes d’elles a partir de peces per a piano, instrument per al qual compongué, entre d’altres, Sonata evocadora (1939) i Variacions empordaneses (1951). Compongué també reculls de cançons (Cinc cançons del cor, 1927; Punsolenques, 1949; Cinc cançons amatòries, 1964) obres corals (Col·lecció espiritual, 1945; Catalanesques, 1951; La Creu del Canigó (1953); Poemes corals, 1978), peces inspirades en el folklore català (Ballets del Maresme, 1963; El risc del pastor, 1971), així com un gran nombre de sardanes. Escriví la música per a La Passió (1943) i pràcticament la totalitat de la dels famosos Pastorets de Mataró (1941). És autor d’un Método español de piano (1951) i un Método musical escolar (1970). Fou director d’orquestres i cors i exercí la crítica musical i la docència.

Bibliografia

  1. Tió i Casas, Pere; [et al.]: Enric Torra i Pòrtulas, un músic per a una ciutat, Centre Atlètic Laietània, Mataró 1997