Procedent del teatre independent, debutà professionalment amb Mort accidental d’un anarquista (1981), de D. Fo. Gran part de la seva carrera es vincula al Teatre Lliure, on ha treballat en muntatges com Al vostre gust (1983), de Shakespeare, Un dels últims vespres de carnaval (1985), de Goldoni o L’hort dels cirerers (2000), de Čekhov, tots ells dirigits per L. Pasqual, L’Hèroe (1983), de Rusiñol Les noces de Fígaro (1989), de Beaumarchais, en les versions realitzades per F. Puigserver, o el treball que li valgué el reconeixement definitiu, El barret de cascavells (1994), de Pirandello, dirigit per L. Homar, pel qual fou distingit amb el Premio Nacional de teatre i el premi de la Crítica d’aquella temporada. Ha participat també en obres com Restauració (1990), d’E. Mendoza, premis de la Crítica i de l’Associació d’Actors i Directors, i Lo desengany (1992), de F. Fontanella, ambdós produïts pel Centre Dramàtic de la Generalitat; Dissabte, diumenge i dilluns, d’E. De Filippo (2002), i Primera plana (2003), de Ben Hecht i Charles Mac Arthur, dirigides ambdues per Sergi Belbel; Greus qüestions (2004), d’E. Mendoza, dirigida per R. Novell, i Fuente Ovejuna (2005), de Lope de Vega, dirigida per R. Simó.
Ha treballat en cinema, on cal destacar els papers realitzats a El perquè de tot plegat (1994), de V. Pons, premi de l’Associació d’Actors i Directors, La buena vida (1996), de D. Trueba, o Silencio roto (2000), de M. Armendáriz. També ha treballat per a la televisió en serials televisius com Nissaga, l’herència (1999-2000) i Majoria absoluta (2002-04).