Provinent d’una família de polítics, el 1967 es graduà en econòmiques, i els anys següents amplià estudis a la Universitat de Londres fins el 1969. El 1972 fou elegit diputat pel Partit Liberal Democràtic (PLD), dins del qual s’alineà en la facció de Takeo Fukuda, i fou successivament ministre de sanitat (1988), de telecomunicacions i serveis postals (1992), i de nou de sanitat (1996-98). Aconseguí reputació de renovador amb diverses propostes, entre les quals la privatització dels serveis postals (1996), considerats alhora un llast per a la despesa pública i una font d’influència del PLD. El 1995 i el 1998 disputà infructuosament la presidència del PLD, però el 2001 aconseguí el càrrec. En les eleccions del juliol, la victòria del PLD li permeté ser elegit primer ministre, càrrec que revalidà al novembre del 2003. El 2005 dimití en ser derrotada al parlament la proposta de privatització dels serveis postals, però en les eleccions anticipades que convocà immediatament aconseguí una victòria incontestable, cosa que li permeté impulsar aquesta i altres reformes del sector públic, amb les quals l’economia japonesa començà a sortir de l’estancament en què es trobava des de la dècada dels anys noranta. Cercà activament un major protagonisme internacional per al Japó, i estrenyé les relacions amb els EUA, especialment després dels atemptats de l’onze de setembre del 2001, i envià tropes a l’Iraq, l’Afganistan i a Indonèsia, les primeres forces japoneses en una missió exterior des de la fi de la Segona Guerra Mundial. Foren molt criticades per la Xina i Corea les seves visites al santuari de Yasikuni, on eren enterrats militars japonesos acusats de perpetrar massacres en aquests països durant la Segona Guerra Mundial. Al setembre del 2006 fou rellevat com a primer ministre i líder del PLD per Shinzo Abe.