Abandonà la carrera militar per dedicar-se a la docència, i posteriorment centrà l'activitat professional en el periodisme i la docència. Militant del Partit Comunista, fou cofundador del diari Primera Página (1968), en el qual col·laborà assíduament, com també en molts altres mitjans. Cofundador de la Unió de Periodistes del País Valencià (1979), fou cronista oficial de la ciutat d’Alacant. Conreà gairebé tots els gèneres literaris, entre d'altres, la poesia, la novel·la i l’assaig.
De la seva obra hom pot esmentar El mendigo y otros cuentos (1955), En la cima (1956), Un agujero en la luz (1957, premi Gabriel Miró), El lugar más lejano (1970, premi Sésamo), La lucha por la democracia en Alicante (1978), Sombras nada más (1985, premi de la Crítica de la Comunitat Valenciana), El paseante y otras apariciones (1984), Los cuentos de siempre empezar (1991), Geografía carcelaria de Miguel Hernández (1992), La batalla de las tetas (2000) i Antología de la aberración (2003). Té també una producció teatral menys coneguda, com la comèdia Los intereses pagados, en col·laboració amb Paco Herrero, prohibida per la censura a la dècada de 1950. També escriví una comèdia musical, Walt Disney ama a Electra (1967), una dura crítica a la forma de viure i pensar nord-americana.
La seva producció més abundant fou, però, la periodística, gènere en el qual destaca La Gatera, (1992-97), recull de cròniques sobre els principals esdeveniments culturals, lúdics, polítics i socioeconòmics de l’Alacant dels segles XIX i XX, així com 100 años de periodistas y periódicos (2004). Escriptor compromès i incansable, se significà per la lluita per les llibertats individuals i col·lectives. Rebé el premi de les Lletres Valencianes (1991), el premi a la Llibertat d’Expressió de la Unió de Periodistes Valencians (2003) i el premi Maisonnave de la Universitat d’Alacant (2010).