Ferran Sáez i Mateu

(la Granja d’Escarp, Segrià, 1964)

Filòsof.

Llicenciat (1987) i doctorat (1992) en filosofia per la Universitat de Barcelona, és professor titular de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull, on dirigeix també l’Institut d’Estudis Polítics Blanquerna i coordina programes de doctorat. Col·laborador als diaris Avui, La Vanguardia, Segre, Ara i la revista El Temps, ha estat cap de recerca de la revista IDEES, del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (1999-2005), director de la col·lecció editorial “Idees” d’assaig breu (2001-05) i col·laborador regular de les emissores de ràdio Catalunya Cultura i Catalunya Ràdio, entre d’altres, i de diversos mitjans digitals. És membre de la Fundació Catalunya Oberta des de la seva creació (2001). Ha publicat els assaigs Michel de Montaigne. Dels Caníbals (1992), Montaigne i les conceptualitzacions de la diferència antropològica al segle XVI (1993), La invenció de l’home (1998, premi Pere Calders 1996), El crepuscle de la democràcia (1999, premi Josep Vallverdú 1998), Dislocacions (1999, premi Octubre), Comunicació i argumentació (2003), Què (ens) passa?. Subjecte, identitat i cultura en l’era de la simulació (2003), Els bons salvatges (2008), Vides improbables (2010), La superficie. La vida entre pantallas (2018), Populisme. El llenguatge d’adulació de les masses (2018) i El cos de l’esperit. Sobre la culturització de l’herència cristiana (2019), a més de les reflexions reunides al volum Una estranya forma de vida (2016), en forma d’aforismes, assaigs breus, observacions, etc. És també autor dels poemaris Teoria de la memòria (1989) i Omertà (1992), i de les novel·les Les ombres errants (2012) i La nit contra tu (2016).