Se signà a Ottawa al desembre del 1997, i entrà en vigor al març del 1999. El dipositari n’és el secretari general de les Nacions Unides. A l’abril del 2011 l’havien signat 157 estats, el 80% dels del món. Entre els estats no signants destaquen els dotze únics productors de mines antipersones: la Xina, Cuba, l’Índia, l’Iran, Myanmar, Corea del Nord, el Pakistan, Rússia, Singapur, Corea del Sud, els Estats Units i el Vietnam. El tractat fou el producte d’una associació inusual i estratègica entre els governs, organitzacions internacionals com les agències del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR), les Nacions Unides i la societat civil representada per la Campanya Internacional per a la Prohibició Total de les Mines Antipersones, que el 1997 rebé el premi Nobel de la pau.