Destacà ràpidament i esdevingué campió estatal de la categoria aleví. Com a aficionat, guanyà els campionats italià i espanyol. Passà a la categoria professional el 1985. Fins el 2013 havia aconseguit dotze victòries en el circuit europeu i cinc en l’americà, entre les quals figura el Masters d’Augusta dues vegades (1994 i 1999).
Ha guanyat també el Visa Taiheyo Masters (1989, 1990), el Dubai Desert Classics (1998) i l’Omega Hong Kong Open (2002). Des del 1987 ha disputat la Ryder Cup en l’equip europeu –llevat del 2002 i del 2004–, en la qual aconseguí les victòries dels anys 1987, 1989, 1997 i 2006 com a jugador, i l’any 2012 com a capità, victòria que valgué a l’equip el premi Laureus.
Considerat deixeble i successor de Severiano Ballesteros, l’any 2009 fou inclòs en el World Golf Hall of Fame.