Educat a la Brockenhurst School i llicenciat el 1941 al Christ Church d’Oxford, des del 1945 exercí la docència universitària en diversos colleges d’Oxford i el 1964 esdevingué fellow del St. Anthony's College, del qual fou director en 1968-87 i director del Latin American Centre. Dedicat inicialment a la història de Suècia, aviat es decantà, però, per la història d'Espanya, especialment dels segles XIX i XX, i esdevingué un dels iniciadors del grup de destacats historiadors britànics dedicats a aquesta especialitat que inclou, entre d'altres, Hugh Thomas, John H. Elliott i Paul Preston. La publicació, el 1966, del seu llibre Spain 1808-1939 (actualitzat i reeditat el 1980 com a Spain 1808-1975 i el 2009 com a Spain 1808-2008) significà una fita en la història contemporània espanyola, que fins aleshores havia estat objecte d'escassa atenció. Posteriorment publicà The Spanish Tragedy: The Civil War in Perspective (1977), Spain: Dictatorship to Democracy (1979, amb Juan Pablo Fusi, premi Espejo de España) i Modern Spain, 1875-1980 (1980). Sobre l'Amèrica Llatina destaca Puerto Rico: a colonial experiment (1984). També fou l'editor de diverses obres col·lectives, com ara, The Republic and the Civil War in Spain (1971), The Spanish Civil War: A History in Pictures (1986), The Chances of Death: a Diary of the Spanish Civil War (1995) i Spain: a History (2000). Fou, entre d'altres, fellow de la British Academy (1978) i membre corresponent de l'Academia de la Historia espanyola (1970). El 1983 rebé la Creu d'Alfons X el Savi, el 1987 li fou concedit el títol de sir, i el 1999, el premi Príncipe de Asturias de ciències socials.
Raymond Carr
Historiador britànic, especialitzat en història espanyola i llatinoamericana, de nom complet Raymond Albert Maillard Carr.