Conseller i directiu de la Societat Productora de Forces Motrius (1917-39), fou professor a l’Escola Industrial de Barcelona (1923) i a l’Escola d’Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat, posteriorment, de la Generalitat, i presidí la Societat d’Estudis Econòmics de Barcelona (1927). Puig i Cadafalch li encarregà (1922) un estudi sobre la contribució de Catalunya a l’Estat espanyol. Milità en Acció Catalana, fou acadèmic de mèrit de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya (1936) i soci fundador del Centre Excursionista de Catalunya. També estigué vinculat al departament de cultura de la Generalitat fins el 1939 i fou delegat general del treball a Catalunya pel govern d’Alcalá Zamora. El 1960 ingressà a la Real Academia de Ciencias Económicas y Políticas amb un discurs sobre La Inflación y la moneda. En els seus estudis de política monetària (La crisis monetaria de España, La crisis económica actual i Inflació monetària) defensà l’establiment del patró or.