Joan Albert Amargós i Altisent

(Barcelona, 2 d’agost de 1950)

Compositor.

Net del compositor Joan Altisent i Ceardi, es formà al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, on el 1980 obtingué el primer premi del Concurs de Joves Compositors amb la Sonata per a flauta i piano. També estudià clarinet, i amb aquest instrument formà part de l’Orquestra del Teatre Lliure. Com a compositor, les seves primeres obres estigueren molt influïdes per Paul Hindemith i, com aquest, adoptà sovint l’èmfasi formal i arquitectònic, l’ús del contrapunt i la tonalitat ampliada. Posteriorment ha incorporat altres influències més experimentals, entre d’altres les de H. Dutilleux, L. Berio i H.W. Henze, tot i que en la seva producció ha prevalgut una clara voluntat de comunicació. Ha compost bàsicament música de cambra, sense oblidar, però, altres gèneres, com ara l’orquestral, en què destaquen el Concert per a violoncel i orquestra (1984), el Concert per a clarinet i orquestra (1995) i el Northern Concerto, per a flauta i orquestra (2005, que fou nominat als Grammy el 2008) i els ballets Policromies (1969), Los tarantos (1985) i Rèquiem (1994). Paral·lelament a la seva carrera com a compositor, ha desenvolupat una intensa tasca com a arranjador (entre d’altres, de Joan Manuel Serrat) i en aquesta categoria guanyà consecutivament (2000-05) els Premios de la Música de España. El 1975 fou membre fundador del grup de jazz-rock Música Urbana, amb el qual enregistrà dos discs. Ha compost també bandes sonores per a la televisió i el cinema, entre les quals cal esmentar Tatuaje (G. Herralde, 1976), La campanada (Bigas Luna, 1980) i La Febre d’Or (J. Camino, 1992). També és autor d’obres simfonicovocals, com ara la Cantata de la terra (1993). El 2002 rebé el Premi Nacional de música de la Generalitat de Catalunya, i el 2008, el Premio Nacional de música en la categoria de millor arranjament i la de la millor composició de música clàssica.