Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona (1929), i doctorat en dret internacional a Madrid (1931), del 1934 al 1939 fou magistrat i jutge a la Comissaria General d’Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya. Després de la Guerra Civil Espanyola s’exilià a França (1939-42) i aquest darrer any a Mèxic, on treballà en el ram de les assegurances. El 1946 entrà en contacte amb la institució quàquera Pendle Hill d’estudis religiosos i socials, on estudià. Establert als Estats Units, on es casà el 1947, del 1948 al 1960 treballà al Michigan College com a professor de llengua i literatura castellanes i franceses, amb una interrupció en 1956-57, que dedicà a estudis a la Sorbona.
Posteriorment fou docent durant tres anys a la Universitat Estatal d’Indiana i a la de Pennsilvània, i el 1963 s’incorporà a la de Towson (Maryland) fins a la jubilació (1977). Participà en nombroses organitzacions humanitàries i fou un actiu difusor de la causa de la pau, entre altres amb els llibres Blanquerna, novel·la publicada el 1967 i EUREKA, coloquio sobre el futuro imperfecto (1975), i donà suport als objectors de consciència de l’Estat espanyol. Després de la seva mort fou creada a Tarragona l’Associació Josep Vidal i Llecha, dedicada a la difusió de la pau i del respecte als drets humans, que des del 1985 atorga anualment el premi Memorial Josep Vidal i Llecha a persones i entitats per la defensa d’aquests valors.