Cursà estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1929. Molt aviat treballà al diari El Diluvio de Barcelona, on feia l’editorial. Treballà a la Generalitat de Catalunya, on ocupà càrrecs administratius. Fou jutge d’instrucció en les investigacions per l’assassinat dels germans Josep i Miquel Badia. Fou oficial del cos jurídic militar. Intervingué en la Guerra Civil Espanyola de la part de l’exèrcit republicà. El 1936 s’exilià a Bèlgica, i després s’exilià a Mèxic, on arribà el 1939. En aquest país reprengué la tasca de periodista. Hi fou fundador i director de la revista La Propiedad, del Banco de la Propiedad, especialitzada en temes d’economia; la revista tingué col·laboradors de prestigi de l’exili com Giner de los Ríos, el militar republicà Vicenç Guarner i Ernest Guasp, caricatursita. També col·laborà com a expert en assumptes econòmics i lingüístics a l’agència France Press. Ben integrat a la vida i activitat dels catalans residents en aquest país, col·laborà a les revistes catalanes hi publicades com Pont Blau i altres. Dins de la seva obra, cal destacar els llibres Pàginas en blanco (1952), Anuario ambos mundos (1953, junt amb Francisco Fe Álvarez), Anuario taurino (1958) i una biografia de Manolete.