El 1794 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Montevideo. S'hi dedicà al món empresarial. Tingué, a Montevideo, dos importants centres saladors de carn que exportaven els seus productes a Cuba. Personatge filantròpic, fou promotor, amb Francisco Antonio Maciel, del primer Hospital de Caridad. Amb motiu de les invasions angleses (1806 -1807), promogué, amb altres, la creació del ‘Cuerpo de Miñones Catalanes de Montevideo’, grup que col·laborà en la lluita, conjuntament amb el ‘Cuerpo de Miñones de Buenos Aires’ (1807), per a la reconquesta de la capital del virregnat. S'hi inicià en la vida pública com a membre integrant del ‘Cabildo’ de Montevideo. Promogué, amb Cristòbal Salvañach i Jaume Illa, la fundació de la primera Junta (1808). Arran de l’ocupació de Montevideo per les forces revolucionàries del govern de Buenos Aires (1815), tornà a Catalunya. Retornà a l’Uruguai el 1833 i durant l’anomenada Guerra Grande (1843 -1851), quan Montevideo fou assetjada durant nou anys, es refugià amb els seus a Buenos Aires, on morí. En mèrit a la seva tasca, ha adoptat el seu nom la Isla Vilardebó, illa del delta del riu Paraná en l’aiguabarreig amb el riu Uruguay, a la província d’Entre Ríos, departament de Gualeguaychú (Argentina).