Intervingué la Primera Guerra Carlina, en la qual fou caporal de la Milícia Nacional de Vilanova. El 1838 dimití i emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba. A la capital cubana es dedicà als negocis. Fou soci de la companyia Puig i Virella. Personatge d’influència i promotor social, fou un dels fundadors de la Beneficència Catalana. En mèrit a la seva tasca social i comercial, el 1859 fou investit cavaller de l’Orden Americana de lsabel la Católica. Home filantròpic, contribuí monetàriament en la campanya d’ajut als ferits, viudes i orfes de la campanya d’Àfrica (1860) i en una altra per recaptar fons i ajudar els obrers aturats de Vilanova. Després d’anys de residir a l’Illa, deixà Cuba i s’establí definitivament a Vilanova. El seu nebot, Joan Virella i Carsí, demanà passaport per anar a l’Havana, aproximadament el 1858.