Jove, emigrà a Amèrica i s’establí a Santiago de Cuba, on anaren també els seus germans Valentí i Francesc. Dedicat a diversos negocis, el 1894 ja era gerent de la casa Mateos, Bori y Cía. Més tard, quan aquesta es dissolgué, fou, amb altres, un important promotor en la constitució de la seva successora: Bori, Batlle y Cía., de la qual també fou director. Dedicat també a activitats bancàries, formà part del consell local del Banco Nacional de Cuba (1902). Home emprenedor i d’influència, fou membre de la junta directiva de la Cámara de Comercio de Santiago (1903). Integrà la comissió de comerciants enviada a l’Havana a protestar per la puja dels drets de duana i emmagatzematge portuari. El 1905 fou nomenat president del Centre de Beneficència de la colònia espanyola i el 1906 també de la Cámara de Comercio.