Lourdes Beneria i Farré

(Boí, Alta Ribagorça, 1937)

Economista.

Estudià ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1960. Feu recerca al Centre d’Estudis de Planificació de Barcelona (1962-64 i 1972-73). Dedicada a la docència, fou professora agregada d’economia a la Universitat Autònoma de Barcelona (1972-73). Amplià els estudis a la Gran Bretanya i als Estats Units, a Columbia, on es doctorà en economia (1975), disciplina de la qual fou professora a la New School for Social Research (1969-71 i 1981-83), a la Columbia University (1973-75) i a la Rutgers University (1975-86). A Ginebra (1977-78), dirigí un programa de recerca sobre la dona al Tercer Món per a Ia Organització Internacional del Treball. Professora a la Universitat de Cornell (1987-2009), d’on és catedràtica emèrita, hi dirigí un programa sobre desenvolupament internacional de la dona. Centrada en la realitat política i social de la dona, ha escrit nombroses publicacions sobre la dona al Tercer Món, la divisió sexual del treball, el paper de la dona en el creixement econòmic, etc. Investigadora prolífica, entre l’obra publicada figuren com a autora o coautora Los engranajes de la economia nacional (1965), Planificación y desarrollo (1965), Mujer, economía y patriarcado durante la España franquista (1977), Women and Development. The Sexual Division of Labour in Rural Societies (1982), The Crossroads of Class and Gender. Industrial Homework, Subcontracting and Household Dynamics in Mexico City (1987), Women, Households and the Current Economy (1988), Unequal Burden. Economic Crises, Persistent Poverty, and Women’s Work (1992), Gender and Development. Theoretical, Empirical, and Practical Approaches (2001), Gender, Development, and Globalization. Economics as if All People Mattered (2003), Global Tensions. Challenges and Opportunities in the World Economy (2004) i Feminist Economics (2011). Entre altres guardons, ha rebut el premi Narcís Monturiol (2003) i la Creu de Sant Jordi (2018).