Es va constituir el 1922 al Centre Català de l’Havana. Era més conegut com a Club Separatista Català Número 1. La direcció del primer d’aquests clubs, de fet el més important, estava integrada per Claudi Mimó, Joaquim Muntal i Gramunt, Francesc Molla, Josep Pineda i Fargas, Pere Pons i Cercós, Josep López i Franc, Emili Sánchez i Martí, Marian Grau i Josep Murillo, que en fou tresorer i únic nom públic dels adherits, ja que, pel caràcter clandestí de l’entitat, tots els membres eren secrets. Defensaven la independència de Catalunya i plantejaven la necessitat de constituir clubs separatistes, coordinats en una federació internacional. El 1924 enviaren a París un delegat -M. Grau-, a entrevistar-se amb Francesc Macià, a les activitats insurreccionals del qual donaren suport polític i econòmic entre 1923 i 1930. Amb l’arribada de la Generalitat republicana, el grup de l’Havana es distancià de la política de Macià i, l’entitat cessà les seves activitats.