Fou deixeble d’Antoni Caba i Agapit Vallmitjana a l’Escola de Llotja de Barcelona. Més tard, hi fou catedràtic de Belles Arts (pintura i escultura). S'especialitzà en pintura decorativa i en retrats. El 1907 emigrà a Xile. Decorà l’interior del Palau de Belles Arts de Santiago (1909) i guanyà una plaça de professor a les escoles d’Arquitectura i de Belles Arts. És autor del monument a Alonso de Ercilla, ofert per la colònia espanyola al govern de Xile (1910), en el centenari de la independència. Féu també les cariàtides que decoren el Palau de Tribunals i les al·legories de l’estació de Mapocho, l’escultura dedicada al cos de bombers (1914) i el monument a Pedro de Valdivia, entre altres. A Punta Arenas, dissenyà els projectes dels monuments a Magallanes, Isabel la Catòlica (1921), i Waldo Seguel. Realitzà també el monument a Cristòfor Colom, a Mayagüez (Puerto Rico). Formà part de la junta directiva del Centre Català de Santiago de Xile.