Fill de Basili Güell i Puig-rubí i de Josepa Partegàs i Miquel, féu estudis primaris a Teià. El 1886, emigrà a El Salvador, on vivia la seva germana Laura -nascuda també a Barcelona-, que hi tenia una llibreria. Durant cinc anys aprofundí la cultura literària i va fer un curs de tenidoria de llibres. Passà a Costa Rica el 1901 i aviat treballà al diari “La República”, propietat de César Nieto Díez, casat amb Conxita Casabò i Güell, cosina germana de Güell. S'hi formà com a periodista. En vendre el seu sogre “La República” , s’instal·là amb la família a Puntarenas, on treballà en comptabilitat i en l’explotació de fusta, pells, cautxú, etc. Posteriorment passà al “Diario de Costa Rica”, propietat de Mariano Álvarez Melgar, i hi féu moltes col·laboracions sovint amb els pseudònims de Juan de Fresa, Fernando Balboa, Sebastián Camacho i Gaspar Riano . S'incorporà també com a encarregat al consolat espanyol i el 1925 fou nomenat vicecònsol en l’època que el poeta Josep Carner i Puig-oriol, amb el qual tingué una gran amistat, hi era cònsol. Treballà també al diari “La Tribuna”. El 1934 féu una estada a Catalunya. En tornar a Costa Rica, s’incorporà un altre vegada al “Diario de Costa Rica”, del qual fou administrador i director. El 1950 fou nomenat ambaixador a Guatemala. Abans d’un any retornà a San José i fou nomenat gerent de la Caja Costarricense de Seguro Social per indicació del president de la República Otilio Ulate. Promogué la creació d’hospitals i dispensaris en zones allunyades de la capital, com Puntarenas i Turrialba, també tingué un paper decisiu en la construcció d’un hospital a la ciutat de Mèxic.