Fou signat per deu dirigents del partit comunista català, entre els quals hi havia Miquel Serra Pàmies i Víctor Colomer, del comitè executiu del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), i Miquel Ferrer, Joan Fronjosa i Joan Gilabert, del secretariat de la UGT, a més de Felip Barjau, Àngel Estivill, Ramir Ortega, Abelard Tona i Salvador Vidal Rosell. El manifest i la nova organització (MSEC) significaren una escissió del PSUC provocada fonamentalment per la subordinació progressiva del PSUC al PCE i la signatura del pacte nazi-soviètic (agost de 1939). L’ideari polític d’aquest nou grup socialista tenia com a base el fet nacional, i de fet signaren un manifest conjunt amb Catalunya, Grup Nacionalista Radical , de Santiago de Cuba. La idea central del MSEC era donar suport i ser fidel partidari de la independència de Catalunya i de la unitat nacional dels Països Catalans, la nacionalització de la banca, els serveis públics i les mines, i també una nova distribució de la terra. Defensava la creació d’una central sindical catalana i la formació d’un exèrcit català, tot proposant una aliança catalana per a pactar amb els altres pobles de l’Estat espanyol. El març de 1941 publicà el manifest “A tots els treballadors catalans dispersos pel món. A tots els obrers i camperols de Catalunya”, signat ja per nous membres com Manuel Serra i Moret, des de l’Argentina, Marià Martínez i Cuenca i Joan Sales, des de la República Dominicana. El 1941, el moviment esdevingué el Partit Socialista Català i comptava ja amb militants i simpatizants, a Mèxic, l’Argentina, la República Dominicana, Xile, Colòmbia, els EUA, França i la Gran Bretanya. Publicava el “Butlletí d’Informació. Moviment Social d’Emancipació Catalana”.