Comencà a treballar com a articulista i crític de teatre i arts plàstiques als diaris “El Día Gráfico” i “La Noche”. Fou administrador de la Casa de Caritat, professor de l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat de Catalunya i membre de la Unió Catalanista. El 1939 s’exilià a França, on fou un dels organitzadors de la Residència d’Intel·lectuals Catalans a Montpeller (1939-41). El 1941, arribà a Mèxic on portà la gerència de l’editorial Misrachi fins que es jubilà. Des de Mèxic, animà i coordinà els Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili i en fou secretari del patronat, primer amb Lluís Nicolau d’Olwer i després amb Pere Bosch i Gimpera. Fou col·laborador habitual de les revistes catalanes d’exili.